La gavina dura

(qui diu gavina, diu vagina)

De fer el mateix però diferent

deixar un comentari »

Suposem que volem fer uns macarrons a la bolonyesa. No cal dir que hi ha tres ingredients que ens seran indispensables: macarrons, tomàquets i carn picada. N’hi ha més, però simplifiquem-ho a aquests tres. Ara suposem que no ens agrada massa la carn picada i decidim substituir-la per tonyina. Tampoc ens agrada massa el tomàquet així que hi posem una salsa de crema de llet en el seu lloc. Per acabar, resulta que preferim els espaguetis. Què dinarem? Coi! Macarrons a la bolonyesa.

Això podria succeir a El Borge (Màlaga), població que, segons es pot llegir a La Vanguardia, proposa celebrar batejos civils. En comptes dels macarrons, el que no agrada a l’alcalde de El Borge, José Antonio Ponce (IU), és la religió. Però els batejos sí. El que no té en compte és que si traiem del bateig la part religiosa el que ens queda és un nen sense batejar.

La idea és ben simple. De fet, el que pretén aquest bon home és donar una alternativa laica (o civil, no ho tinc clar) a un sagrament de l’Església Catòlica, com ja n’hi ha pel matrimoni. La diferència és que en el matrimoni civil s’adquireixen una serie de drets (i deures) que no es podrien obtenir d’una altra manera. Però no és el cas dels hipotètics batejos civils perquè sinó ja faria anys que existirien.

D’altra banda, si això tirés endavant, el següent pas lògic seria fer una confirmació civil i una eucaristia civil. La penitència civil ja existeix i he sentit a dir que per això existeixen els advocats. El que no em queda clar és en què et convertiries quan rebessis el sagrament de l’orde civil. En funcionari? I qui t’administraria l’unció dels malats? No pot ser l’enterramorts perquè aquest treballa a posteriori, però tampoc pot ser un metge perquè la seva feina és que no calgui tal sagrament. S’haurà de treballar el tema a fons.

De totes maneres si el que volen és fer el mateix que s’ha fet tota la vida, però d’una altra manera, podrien fer com jo i fer-se de l’Església del Monstre Volador d’Espagueti i viure la vida com un autèntic pastafari. Abraceu la fe.

Written by Lluís Martí

Setembre 2, 2008 a 8:00 pm

Arxivat a La Vanguardia, Opinió

Deixa un comentari