Notícies desenfocades
Si hi ha una frase completament desgastada i de tant en tant no respectada per alguns periodistes és aquella que diu que si un gos mossega una persona no es notícia, però que si és la persona la que mossega al gos llavors sí que ho és. Deixant de banda que això últim va passar fa un mes i mig (“Todo por mi chucho“) hi ha un altre tema adjacent que s’haurien de mirar una mica: l’enfoc de les notícies.
Això ho dic per una notícia d’agències que reprodueixen els diaris peninsulars amb lleugeres modificacions en el titular i potser en el contingut. Avui: Amy Winehouse es cola en l’examen final de Literatura Anglesa de la Universitat de Cambridge, El Mundo: Las letras de Amy Winehouse son analizadas en Cambridge, El País: Amy Winehouse se convierte en materia de estudio, La Vanguardia: En Cambridge comparan la poesía de Raleigh y las letras de Winehouse.
Resumint una mica la notícia: els estudiants d’un curs de literatura anglesa de Cambridge han hagut de comparar un poema de Raleigh amb tres cançons: Fine and Mellow, de Billie Holiday, Boots of Spanish Leather, de Bob Dylan y Love is a Losing Game, d’Amy Winehouse.
Però en tots els casos la notícia es centra en el fet que s’hagi de comparar un poema clàssic amb una cançó de l’Amy, passant de llarg de Billie Holliday i de Bob Dylan. És a dir, que la notícia hauria de ser que s’ha demanat que es comparin cançons amb un poema de Raleigh. I tot plegat tampoc seria notícia per dos motius. El primer és que l’única diferència essencial entre la poesia clàssica i les cançons és que les segones van acompanyades de música: a tot arreu hi ha rimes, mètrica, sentiments. El segon és que, tenint en compte allò del gos mossegat, el 2001 ja es va demanar d’escriure un assaig sobre la tragèdia amb versos dels Bee Gees. Una semblança interessant, per cert, entre Amy Winehouse i Walter Raleigh és que comparteixen “l’afició per fumar substàncies exòtiques”, segons explica l’Avui.
Pel que sembla, un titular on hi aparegui Amy Winehouse deu vendre més que d’altres. Probablement, si en comptes d’Amy Winehouse els de Cambridge haguessin escollit algún altre compositor (que s’hauria unit a Billie Holliday i Bob Dylan) no ens hauríem assabentat de tot això. Perquè llavors la mateixa notícia ja no té gràcia, i aquesta (que no ho és) en té per culpa del seu enfoc.
