La gavina dura

(qui diu gavina, diu vagina)

Deixant enrera el futur

deixar un comentari »

Una de les gràcies dels invents, potser la menys coneguda però més òbvia, és que segueixen un ordre en l’evolució. Per exemple, els míssils van aparèixer després de l’escopeta i l’escopeta després de l’espasa. Seria curiós o divertit que l’endemà de rebre les bombes atòmiques, algú d’I+D del Japó de la Segona Guerra Militar arribés a cal General de torn i li digués “Senyor, senyor! He inventat l’arma revolucionària que ens farà guanyar la guerra: l’espasa”. Davant la incredulitat del General continuaria: “I l’escut, per si de cas”. I a esperar un parell de copets a l’esquena.

Inventar cap enrera és doncs una espècie de regressió o d’involució tecnològica bastant inútil. És art. I, és clar, hi ha artistes que tiren pel dret. És el cas de Paul St. George i el seu telectroscopi.

Com explica una notícia d’agències publicada a El Mundo (Un telescopio ‘une’ a Londres y Nueva York), en Paul St. George ha muntat un telescopi per veure algú de Londres des de Nova York i viceversa. Resulta que va trobar un projecte de finals del segle XIX del seu besavi Alexander Stanhope St George que explicava com construir precisament aquest telescopi. El projecte no va arribar a bon port i va ser oblidat.

Però Paul St. George, a principis de segle XXI ha decidit que el projecte ara és tècnicament possible i l’ha dut a terme. Ara bé, després de consultar la pàgina web del projecte el que no em queda tan clar és que hagi seguit totes les indicacions tècniques del seu avantpassat. Perquè Alexander havia pensat en un telescopi òptic, dels de tota la vida, però ara s’ha comptat amb la col·laboració de Tiscali, una important empresa de telecomunicacions britànica. I, segons la notícia de El Mundo, també amb càmeres de vídeo HD.

A la notícia, a més, s’hi recull una frase de Nicki Webb, cofundadora de Artichoke, productora del trasto. Diu:

Lo interesante de todo esto es que podemos explorar la idea de conectarnos y romper las barreras de lo que puede ser o no cierto y de lo que podemos o no creer.

Suposo que els hem d’estar agraïts per reinventar la webcam i, a sobre, per intentar fer-nos creure que això abans no es podia fer. Perquè als xats no menteix ningú.

Written by Lluís Martí

Maig 27, 2008 a 11:16 am

Arxivat a Art, El Mundo

Deixa un comentari